Carrer de Santa Maria, l’eix comercial de Sant Cugat. / Foto: Ajuntament Sant Cugat
La riquesa, el benestar i el treball són tres dels indicadors que ens permeten diferenciar les ciutats i establir jerarquitzacions entre elles. A més a més, aquests tres indicadors poden arribar a representar una ciutat que aplega habitants amb un status quo elevat, i on diverses dades i xifres deixen reflectit el poder adquisitiu i la vida que gaudeixen els seus vilatans. Gràcies a diverses dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya, hem pogut constatar que a Catalunya hi ha una ciutat que compleix amb els requisits i amb les competències per demostrar que és la més rica de Catalunya i que els seus habitants tenen un nivell de vida superior a la resta de catalans. Aquesta vila és Sant Cugat del Vallès.
El municipi vallesà va començar a atreure habitants amb cert poder adquisitiu quan es va construir la carretera que uneix Sant Cugat i Barcelona l’any 1877. Aquesta via va permetre als barcelonins veure Sant Cugat com una ciutat per estiuejar i que no quedava massa lluny de casa. L’arrencada econòmica definitiva del municipi, però, va ser amb l’arribada del Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya el 1917. A partir d’aquest moment, les classes més benestants de la capital catalana van ubicar la seva segona residència a Sant Cugat i es va començar a desenvolupar una societat exquisida i amb prestigi. Es va inaugurar el primer club de golf de Catalunya i també es va estendre el negoci de l’hípica.
Aquesta breu introducció ens ha de servir per entendre les dades que explicarem a continuació i poder tenir així una referència històrica del municipi. Analitzarem les dades d’atur de la ciutat, el nivell de renda dels seus habitants i el preu del lloguer que paguen les persones que hi viuen. Hem agafat aquests tres indicadors perquè volíem esbrinar si té alguna cosa a veure l’activitat laboral amb la riquesa i el nivell de vida.
En primer lloc, ens fixarem en la taxa d’atur de Sant Cugat del Vallès. Des de l’inici de la crisi econòmica, la vila sempre ha comptat amb una de les taxes d’atur més baixes de la seva comarca i de Catalunya. En concret, i segons les darreres dades publicades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (març 2016), Sant Cugat és el municipi amb més de 70.000 habitants i amb menys atur: un 8,51% (3.287 persones). De fet, també és un dels municipis amb menys atur de la seva comarca, el Vallès Occidental. Només és superat per Matadepera (6,50%), però no podem comparar les dues poblacions perquè Matadepera només té 8.800 habitants.
Monestir de Sant Cugat, icona de la vila. / Foto: Creative Commons
A continuació veurem les dades sobre la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) i també ens trobem Sant Cugat en el podi. La renda familiar disponible bruta és la macromagnitud que mesura els ingressos dels quals disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Segons les darreres dades, del 2012, Sant Cugat és la segona ciutat amb la renda familiar més alta: 20.900 euros. Només és superat per Teià, amb 21.500 euros. Tot i això, com en el cas anterior, no és comparable i destaca més Sant Cugat pel nombre d’habitants que té.
Finalment, també mirarem i analitzarem el darrer estudi del Departament de Territori i Sostenibilitat pel que fa al preu mitjà d’un lloguer. En aquest estudi, Sant Cugat sí que assoleix la primera posició i es pot afirmar que és la ciutat més cara de Catalunya per llogar un pis. Les darreres dades, del 2015, mostren que el preu mitjà del lloguer a Sant Cugat és de 879,54 euros. L’històric d’aquest estudi mostra també que, des del 2011, el preu del lloguer no ha parat de créixer i que supera a Barcelona en més de 260 euros.
Una vegada fet l’anàlisi, les conclusions que s’extreuen reafirmen la nostra hipòtesi: és lògic que el municipi amb menys atur i amb més renda tingui el lloguer més car. Vist des d’una altra manera, els lloguers més cars es troben als municipis amb més renda i on la seva població està més ocupada. L’objecte d’aquest estudi és comprovar com, de vegades, diversos índexs i dades s’uneixen per demostrar evidències. I en aquest cas ha quedat evident que Sant Cugat és el municipi català amb més poder adquisitiu i amb unes condicions de vida més cares.
Forbes Gump 