Què és el salari mínim interprofessional (SMI)? El salari mínim interprofessional (SMI) fixa la quantia retributiva mínima que percebrà el treballador referida a la jornada legal de treball, sense distinció de sexe o edat dels treballadors, siguin fixos, eventuals o temporals.
El Govern regula anualment, amb prèvia consulta a les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, el «Salari Mínim Interprofessional», tant per als treballadors fixos com per als eventuals o temporals, així com per al personal al servei de la llar familiar, tenint en compte l’Índex de Preus al Consum, la productivitat mitjana nacional aconseguida, l’increment de la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econ mica general, segons indica la Guia Laboral del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social del govern d’Espanya.
A dos dies del tancament del 2015 es va publicar el Reial decret 1171/2015 a través del qual el Govern actualitza el Salari Mínim amb una pujada del 1% per situar-ho en els 655,20€ mensuals, és a dir, 9172,80€ anuals. D’aquesta manera el Salari Mínim Interprofessional queda fixat per 2015 en:
- Salari Mínim diari: 21,84€
- Salari Mínim mensual: 655,20€
- Salari Mínim anual: 9172,80€ (14 pagues)
La nova quantia considera de forma conjunta tots els factors contemplats en l’article 27.1 de l’Estatut dels Treballadors. A més, segons el Govern, el citat increment respon a la millora de les condicions generals de l’economia, alhora que continua afavorint, de forma equilibrada, la seva competitivitat, relacionant l’evolució dels salaris amb el procés de recuperació de l’ocupació en un context de contenció dels preus.
A nivell europeu ens trobem a l’altura de països com Grècia, Eslovènia o Malta. Molt per sota dels salaris mínims establerts en països com França, Regne Unit o Alemanya, país que mancava de SMI per l’any 2014 van decidir aprovar-ho, que dupliquen el salari mínim espanyol. Per , tot i que la majoria de països tenen establert un SMI, hi ha d’altres com Noruega, Dinamarca, Suècia, Suïssa, Finlàndia, Àustria, Itàlia i Xipre que consideren que el salari mínim té efectes negatius considerables en l’economia i per això manquen d’aquesta regulació laboral. Cal destacar que Suïssa, país de l’OCDE amb major ingrés anual per habitant (40.000 euros bruts aprox.), al maig de 2014 va proposar un referèndum per implantar un SMI de 4.000 francs suïssos bruts mensuals (3.270 euros) i el 77% dels suïssos van optar pel ‘No’.
És per això que des de Forbes Gump ens preguntem: És possible viure amb 650,20€ al mes? és a dir, es poden cobrir totes les necessitats amb aquesta quantia: llum, aigua, gas, alimentació, roba, transport, telefonia? A través de l’opinió d’experts en política, economia i sociologia, així com comerciants i empleats hem aconseguit construir una visió global sobre el tema. De manera desglossada aquests serien els personatges entrevistats en el nostre reportatge:
Polítics
- Dolors Bassa – Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya
- Emilia Briones – Tinent d’Alcalde de Cornellà
- Jaume Collboni – 2n Tinent d’Alcalde de Barcelona
- Lluís Rabell – President grup Parlamentari “Catalunya Sí Que Es Pot”
- Miquel Iceta – Primer Secretari PSC
Representants sindicals
- Camil Ros – Secretari General UGT Catalunya
Experts
- Albert Recio – Professor d’Economia Aplicada de la UAB
- Òscar Molina – Professor Sociologia UAB
Ciutadania
- Carlos Padrones – Analista de Software
- Ronald Cedeño – Canisser
- Montse Janer – Assalariada
- Anna Alcaraz – Treballadora ETT
- Jordi Carbó – Aut nom
- Nina Cardona – Estudiant de Comerç
Empresaris
- Óscar Saavedra – Franquiciat Pizzeria
- Ares Casas – Responsable botiga d’Esports
Making off de “Salari sota mínims”
En un primer moment, l’objectiu del nostre reportatge era entrevistar una família de poble que es mantingués amb el salari mínim i fer una comparativa amb una altra de ciutat amb les mateixes característiques. El problema va ser trobar, amb els mitjans que tenim al nostre abast, persones que visquessin amb aquest salari mínim i que estiguessin disposades a participar-hi. Vam preguntar a la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) per no era ben bé el que estàvem buscant per al nostre reportatge econ mic, ja que es tracta d’una associació que neix amb la intenció de donar una resposta ciutadana a la situació d’aquelles persones que, ja llavors, comencen a no poder pagar la hipoteca i veuen com el banc els pot reclamar un deute elevadíssim, fins i tot després de perdre l’habitatge.
Per això , vam canviar l’enfocament del reportatge per organitzar-lo de manera que a través de l’opinió experts en sociologia, economia i política i també de l’opinió de la mateixa ciutadania, treballadors i empresaris, aconseguíssim formular una proposta de reportatge on el SMI fos tractat des de totes les perspectives possibles.
Respecte l’organització del reportatge hem marcat un esquema a seguir per tal que la informació seguís un fil conductor i l’espectador no es perdi. En primer lloc fem una presentació del tema indicant quin és el salari mínim interprofessional espanyol, qui el fixa i de què manera.
Seguidament la careta on presentem el títol del nostre blog amb imatges recurs pr pies.
Després hem afegit un gràfic interactiu en forma de diagrama de barres que mostra l’evolució de l’SMI als diferents països d’Europa on es destaca la no-mobilitat del salari mínim a Espanya.
A partir d’aquí passem a les entrevistes; comencem amb el soci leg Òscar Molina i l’economista Albert Recio que expliquen com afecta al treballador percebre un salari mínim baix, tant a l’empresa com a la seva família. En segon lloc, participa la ciutadania oferint diferents punts de vista sobre quina és la situació del salari mínim; si s’hauria de pujar, si és suficient o no per viure, etc.
La Carta Social Europea també juga un paper important al reportatge, sobretot l’Article 4 Apartat nº 1 on s’indica: Derecho a una remuneración equitativa. Para garantizar el ejercicio efectivo del derecho a una remuneración equitativa, las Partes se comprometen: 1 a reconocer el derecho de los trabajadores a una remuneración suficiente que les proporcione a ellos y a sus familias un nivel de vida decoroso. A partir d’aquí comprovem que a Espanya no es compleix aquest article i tant l’economista Albert Recio com la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa ho corroboren afegint més informació al reportatge.
D’altra banda, el municipi de Cornellà de Llobregat, de la comarca del Baix Llobregat, també té gran importància al reportatge Salari sota mínims. I és que, l’Ajuntament de Cornellà, té l’objectiu de fixar un salari mínim a la ciutat del Baix Llobregat notablement per sobre de l’oficial a Espanya. El salari mínim interprofessional fixat pel Ministeri de Treball pel 2016 és de 655,20 euros al mes i l’Ajuntament de Cornellà es proposa que, en la mesura de les seves forces, dins dels límits del seu terme municipal sigui de 1.071,40 euros, 15.000 euros bruts a l’any a temps complet. Així ens ho explica al vídeo la tinent d’alcalde de Cornellà, Emilia Briones.
La visió d’empresaris no podia faltar al reportatge, per això tant el franquiciat de la pizzeria, Óscar Saavedra com la responsable de la botiga d’esports, Ares Casas ens expliquen de quina manera influeix el salari mínim interprofessional a l’hora de contractar algú i com influeix el salari que perceben en la seva productivitat.
Finalment, i aprofitant la celebració de l’1 de maig a Barcelona, aconseguim l’opinió de polítics i representants sindicals que ens ofereixen aquesta opinió.
Forbes Gump 